He connectat completament i de manera directa amb reflexions antigues i modernes sobre com aquestes han portat l’ésser humà a desenvolupar criteris importants sobre l’estètica.
Passiò i Obra Artística
La meva passió per la filosofia i l’art m’ha portat a explorar l’estudi i la pràctica del concepte de la deconstrucció en el món de l’art i, particularment, en la pintura. Aquesta reflexió conforma tot el projecte d’expressió plàstica que presento i en el qual fa temps que treballo. A través de la pintura, busco comunicar la forma, el color i el volum a l’espectador, creant una gran empatia amb ell.
Profundament influenciat per la meva vida professional, l’arquitectura m’ha permès liderar projectes en la construcció d’edificis amb un alt sentit estètic. Això m’ha permès introduir-me en el món de la postmodernitat, acceptant-lo i odiant-lo al mateix temps, però traient-ne conseqüències formals que m’han portat a tenir un gran interès pel món de la forma i, per tant, per la seva investigació en diverses èpoques concretes.
Exemple de l’etapa surrealista
Durant la meva llicenciatura en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, vaig entrar en un procés evolutiu, des del realisme fins a l’abstracció total.
Recordo la rehabilitació del Palau Macaya, en la qual vaig intervenir com a Project Manager del contractista, el meu cosí Josep Forcadell. Va ser una immersió brutal en el Modernisme, de la mà de Josep Maria Puig i Cadafalch, i vaig tenir l’honor de conèixer l’esgrafiador que la va remodelar, un gran artista que no passa desapercebut.
Posteriorment, durant la meva llicenciatura en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, escola Sant Jordi, vaig entrar en un procés evolutiu, des del realisme fins a l’abstracció total, passant per l’hiperrealisme, l’expressionisme abstracte i l’art conceptual, que em va obrir un món nou, ple de novetats.
La immediatesa de la vida, el «Tempus Fugit», em va abocar a l’existencialisme, pertorbant-me de forma concreta. En aquesta època m’interesso per la representació d’estels que repetidament s’han plantejat com a forma concreta i variada en la meva pintura.
La meva experiència en l’arquitectura, juntament amb les meves reflexions sobre la filosofia de l’art i moviments artístics com el romanticisme o fins i tot el dadaisme, com a un acte de rebel·lió contra l’absurd, han influenciat de manera significativa els meus processos com a artista plàstic. He connectat completament i de manera directa amb reflexions antigues i modernes sobre com aquestes han portat l’ésser humà a desenvolupar criteris importants sobre l’estètica.
Exemples d’expressionisme abstracte
En aquesta època, és molt important la interconnexió
artística entre diferents tendències, donat que després vindrà la postmodernitat i l’eclecticisme.
El 2004 vaig intervenir com a ponent sobre el diàleg semiòtic entre la postmodernitat i la tècnica a Elisava, Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona. Aquell mateix any, a la Universitat La Salle, vaig presentar la ponència Diàleg de la innovació en el món de l’art.
L’any 2006, a l’Escola ESTP (Boulevard Saint-Germain, París), vaig presentar «Bâtimans entre Esthétique et HQE», una reflexió sobre el trànsit de la postmodernitat a la deconstrucció
De ben jove, vaig començar a exposar. El 1981 vaig participar a la galeria d’art Sala Goya de Barcelona i, el 1984, a la Galeria Riera. El 1990, any en què vaig acabar la llicenciatura de Belles Arts, vaig exposar a la Galeria Casals. Aquell mateix any vaig ser guanyador de la setena mostra d’art contemporani català, a Sant Cugat del Vallès.
El 1991, un grup d’amics artistes vam muntar, a la sala Transformadors de Barcelona, una exposició guiada per la reflexió sobre l’art, titulada «Límit ± ∞», que representava el treball d’un col·lectiu de pintors de diferents tendències units en una sola direcció conceptual. El mateix any, vaig participar a Togo Brunes, una galeria d’interconnexió artística entre diferents tendències.
L’any 2000 em vaig incorporar com a cap d’arquitectura de l’empresa on treballava, iniciant un període esplèndid per a la meva cultura artística. Vaig recuperar el patrimoni industrial de l’empresa, treballant en projectes com la Torre de les Aigües del Tibidabo, el Museu de les Aigües de Cornellà i, finalment, la Torre Agbar. Aquest últim projecte em va proporcionar un contacte directe amb el seu creador, Jean Nouvel, i amb el concepte de deconstrucció en arquitectura: la deformació geomètrica, els reflexos insospitats, l’interès per la forma i la llum, un cert menyspreu per l’acabat i l’entrega, etc.
Exemple d’Art Conceptual
Exemple de Deconstrucció
L’experiència dins del meu projecte d’expressió plàstica, que parteix de la geometria fins a la deconstrucció, em va dirigir a l’anàlisi de la forma i a l’estudi detallat de la seva bellesa o encert.
Exposició a Royan, França
El 2015 faig l’exposició personal Reflexions sobre la deconstrucció a l’Espai Sant Josep de Ciutadella de Menorca. Aquesta experiència dins del meu projecte d’expressió plàstica, que parteix de la geometria fins a la deconstrucció, em va dirigir a l’anàlisi de la forma i a l’estudi detallat de la seva bellesa o encert. Vaig compartir les meves reflexions i inquietuds com a artista en entrevistes amb el Diari de Menorca i el Setminari Iris, destacat en premsa menorquina sobre art i cultura. També vaig impartir conferències al Cercle Artístic de Ciutadella i a l’Ateneu de Maó sobre la meva pintura i les peculiaritats de l’art derivat de la filosofia de Jacques Derrida. També vaig participar en taules rodones com «Els Diàlegs de Mongofre», organitzats per la Fundació Rubió i Tudurí, i vaig assistir com a invitat al Club Social Rotary, al Port de Maó, per parlar sobre l’art, especialment la pintura, el seu estudi, aprenentatge i comercialització, i sobre el meu treball en deconstrucció.
També l’any 2015, vaig realitzar el disseny plàstic exterior de la fàbrica Gaspar d’Arenys de Munt, seguint un sistema deconstruït.
Finalment, el 2023 faig l’exposició personal Reflexió sobre la deconstrucció estètica a la ciutat de Royan, França, intentant entrar en el sempre complex món de l’art francès.
Totes aquestes accions dins del món de l’art i específicament de la pintura han estat reflectides a la premsa, cadascuna en el seu àmbit, la majoria amb crítiques favorables i amb un gran contingut explicatiu plàstic.